Estimat diari,
No sé si podré escriure
cada dia, però avui tinc una mica de temps i ganes d'escriure. Ja fa
tretze dies que estem acampats davant del BBVA. Tretze dies!!! Han
passat volant!!! Sabíem que la cosa aniria per llarg. El que no
esperàvem és que després de gairbé dues setmanes d'acampada l'actitud
del banc seria tan i tan tancada.
Ens tracten cordialment. És aquella cordialitat tan
violenta de qui sap que té la paella pel màneg i intenta portar a
l'absurd demandes que no deixen de ser una qüestió de justícia
elemental. Avui, un senyor del banc, un peix gros pel que sembla, ens ha
dit, tot elegant, que el que fem nosaltres no és negociar, sinó
imposar. Ells que tenen la llei a favor, que tenen la policia al seu
servei, que exerceixen un control aclaparador sobre els mitjans d'àmbit
nacional, que tenen fil directe amb el jutjat, que van de bracet amb una
part importantíssima de la classe política, com a mínim aquella que
ostenta el poder... ells s'atreveixen a dir que nosaltres imposem!!!
És que les vostres demandes són de màxims, ens ha dit
el senyor elegant! Semblava no adonar-se que aquests màxims que diu que
demanem són els mínims que té, per llei, qualsevol ciutada o ciutadana
de qualsevol dels països del nostre entorn, amb sistemes de democràcia
parlamentària:
1. La possibilitat d'entregar l'habitatge quan les
condicions econòmiques d'una família fan impossible fer front a la
hipoteca i que això l'alliberi del deute que té contret amb el banc.
2. La possibilitat d'accedir a un lloguer social amb un preu que no superi el 30% dels ingressos familiars.
Davant d'això, l'home elegant ens ha dit que el banc
ja estava fent un gran esforç, que deixant deutes de 7.000, 8.000,
37.000€, el banc ja tenia unes pèrdues... terribles!!! Però mirem a
internet i no ho acabem d'entendre. Veiem que per l'adquisició d'Unnim,
el BBVA va rebre 953 milions d'euros del FROB, diners que han sortit de
les nostres butxaques i que no han revertit en la garantia del dret a
l'habitatge de les famílies. Veiem que l'any 2013 el BBVA va tenir uns
beneficis de 2.228 milions d'euros!!! Veiem també que durant tot el
període de crisi, entre el 2007 i el 2013 aquests beneficis pugen a
26.870 milions d'euros!!! Quants habitatges socials! Quantes escoles!!
Quants hospitals... i en canvi, quantes retallades!!!
És que l'objectiu de qualsevol empresa és fer
beneficis ens ha dit l'home elegant. Quan li hem plantejat el dilema que
ens provoquen aquestes dades ens ha dit, textualment, que som uns
populistes. Potser sí. Nosaltres som uns populistes, ell és un home
elegant. Que moltes famílies visquin amb 426€, que aquestes mateixes
persones hagin de continuar pagant crèdits durant 30 o 40 anys per uns
habitatges que el banc s'ha quedat després d'anys i anys dient que no
baixarien mai de preu deu ser, ben mirat, un discurs populista... I que
n'era d'elegant!!!
Deu ser, però, molt bona persona, perquè en un moment
donat, després d'insistir molt i molt en el fet que el banc ja hi està
perdent molt, ha insinuat (textualment) que el BBVA fa acció social!!!
Bé, després ho ha matisat.
Estimat diari, potser sóc agosarat en la conclusió, però només se m'acudeixen dues possibilitats...
La primera, que estan tan acostumats a tenir el
control de les vides dels altres, tan avesats al fet que les lleis els
afavoreixen, que s'acaben convencent que quan algú qüestiona el seu
suposat dret a fer els diners a cabassos, cada cop més, cada cop amb un
augment superior a l'augment de l'exercici anterior, senten que el món
és tan injust!!!
La segona, més primària, més populista, diran ells, és que són dolents, molt dolents.
Estimat diari, tinc un problema personal que no
aconsegueixo superar: em costa molt pensar que les persones puguin ser
estrictament dolentes. I per tant, em decanto per la primera opció: són
pobres de tan rics com són; de tant i tant com els agraden els diners;
de tant i tant com els agrada sentir que exerceixen un poder sobre els
altres; són pobres quan no entenen que els seus consells d'experts
financers puguin ser qüestionats per les persones que els pateixen; no
volen saber com va el món perquè saber-ho els deixaria en una posició
poc agraïda...
Però ben mirat, estimat diari, potser això és, en el fons, ser una mica dolent.
Pau Zona
0 comentarios:
Publicar un comentario