El passat dimecres dia 9 de febrer, va tenir lloc, al número 8 del Passeig Pep Ventura de Vic, el desnonament d’una família del seu habitatge com a conseqüència de l’execució de la hipoteca que tenen contreta amb el Banco de Santander. Es tracta d’una família amb un fill i una filla, de sis anys el gran, d’uns 18 mesos la petita, amb la mare embarassada de vuit mesos i mig i, provisionalment, amb uns ingressos familiars totals de 600€.
Cal insistir, però, que no es tracta d’un fet aïllat. Les execucions hipotecàries són un fet continuat que es va accelerant i que amenaça de provocar seriosos problemes socials. Segons el Consell General del Consell Judicial, estaríem parlant d’una xifra propera, entre 2007 i 2010, a les 250.000 execucions hipotecàries a l’Estat espanyol, 50.000 de les quals a Catalunya. Allò que denunciem, però, no és només el desnonament, sinó també tot allò que s’hi amaga al darrere:
Avui per avui, a poques persones se’ls escapa que durant els darrers quinze anys, els bancs han concedit crèdits molt per sobre de les possibilitats de retorn dels mateixos, inflant taxacions per aconseguir un finançament superior al 100% i sense cap tipus de garanties.
Tampoc és cap novetat que les hipoteques acostumaven a ser amb tipus d’interès variable, la qual cosa ha suposat, en molts casos, un increment de les quotes fins a límits que dificulten seriosament les possibilitats de fer front a les necessitats bàsiques; o que els períodes per al pagament de les mateixes han anat creixent progressivament, fins arribar als 30 o 40 anys, massa temps si se l’entén com aquella fracció de la nostra vida durant la qual, ni per pèrdua momentània de feina, ni per malaltia, ni per accident, ni per circumstàncies familiars, ni pel motiu que sigui, no ens podem permetre d’estar més de dos mesos sense pagar la quota; o que en molts casos ha set, durant aquest temps, més difícil accedir a un lloguer que a una compra...
Allò que potser no és prou sabut, encara, és que quan els bancs executen la hipoteca, la llei els permet, injustament, d’adjudicar-se l’habitatge a la meitat del preu de taxació. Malgrat haver estat pagant religiosament durant anys, la persona afectada es trobarà sense pis i amb un deute que en alguns casos supera el preu inicial de venda; cal tenir present que, després d’embargar l’habitatge, s’estan embargant sous, i fins i tot algunes prestacions socials com ara ajudes a la maternitat, en nom d’aquest deute. Les persones afectades, al ser considerades moroses, no poden accedir a habitatge protegit.
Tampoc no es coneix prou el fet que les entitats financeres no posen molts dels habitatges embargats a la venda per no fer aflorar unes pèrdues milionàries, que les tenen, donat que, mentre no posen els pisos al mercat els computen al preu de taxació, molt per sobre del preu al qual els vendrien actualment. Tot plegat fa que a Osona hi hagi uns 17.000 pisos buits (El 9 Nou, 6 de desembre de 2009) i moltes famílies sense habitatge. Sembla clar que per a una societat que reconeix, tant a la Declaració de Drets Humans, com a l’Estatut d’Autonomia o a la Constitució Espanyola, que tothom té dret a un habitatge digne i que les autoritats públiques han de garantir aquest dret prenent totes aquelles mesures que siguin necessàries, la situació actual és absolutament inadmissible.
En cap cas es tracta d’una problemàtica que afecti a col·lectius concrets. Totes i tots ens podem trobar, en qualsevol moment, en una situació similar. La vergonya o el sentiment de culpa acostumen a invisibilitzar un problema que en cap cas s’hauria de veure com a individual sinó com a social. Les famílies i les xarxes de suport estan absorbint momentàniament aquest drama amb reallotjament, ajudes econòmiques i suport afectiu. Però això, de ben segur, té un límit que cal anticipar i solucionar abans no sigui massa tard.
Davant d’aquesta situació, un grup de persones ens vam concentrar pacíficament davant l’habitatge d’aquesta família per tal d’evitar-ne el desnonament. Ens remetem a les imatges que han anat sortint als mitjans per denunciar que l’actuació policial va ser del tot desproporcionada: prop de vint-i-cinc persones entre guàrdia urbana i mossos, tres policies secretes, i a última hora, un grup d’uns 8 o 10 agents antidisturbis, amb casc i proteccions, del cos de mossos d’esquadra... tot plegat desmesurat i excessiu. Quedi com a reflexió, però, que davant la gran mobilització policial, a ningú no se li hauria d’escapar que a qui s’acostuma a defensar amb els diners de totes i tots és als poderosos, i no pas a la gent humil.
La nostra reivindicació, doncs, passa per un canvi en la legislació que impliqui la condonació del deute residual i l’acceptació, per part de les entitats financeres, de la dació en pagament de l’habitatge a canvi de la cancel·lació de la hipoteca; que es garanteixi l’accés a un habitatge digne, obrint possibilitats com la permanència al pis embargat a canvi d’un lloguer assequible; que en el conflicte entre els drets de les persones i les exigències del mercat, s’opti, decididament, per les primeres.
Així mateix, fem una crida a tothom qui passi dificultats derivades de les hipoteques o en relació amb l’habitatge, sigui d’on sigui, perquè es posi en contacte amb nosaltres (drethabitatge@gmail.com).
Anunciem que el proper dia 26 de febrer a les 7h de la tarda farem una concentració de protesta a la Plaça del Pes, a Vic.
Plataforma d’Afectats per la Hipoteca
Plataforma per al Dret a l’Habitatge d’Osona
0 comentarios:
Publicar un comentario